WEB 2.0

La Web 2.0 (terme que està present des de l’any 2004) és la representació d’una evolució de les aplicacions tradicionals cap a les aplicacions web de l’usuari final. Es tracta, doncs, d’aplicacions que generen col•laboració.

L’objectiu principal d’aquesta eina és l’interacció que arriba a tenir a partir de diferents aplicacions web, que faciliten el poder compartir informació, l’interoperativitat, el disseny centrar en l’usuari i la col•laboració en el World Wide Web (Red Global Mundial, també coneguda com “www”).

Qualsevol espai Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o bé canviar informació o contingut del web.
Alguns dels exemples de la Web 2.0 que podem trobar són:

- Comunitats Web
- Aplicacions Web
- Serveis d’allotjament de vídeos
- Wikis
- Blogs


Com bé hem comentat anteriorment, la Web 2.0 és una evolució que ve de les Web 1.0.
La Web 1.0 principalment tracta el que és un estat estàtic, és a dir, que un cop hem introduït unes dades en aquesta no es poden modificar, no s’actualitzen, no varien. En canvi, pel que fa a la Web 2.0 és tot el contrari.

Pel que fa a les aplicacions educatives, anteriorment Internet era pròpiament unidireccional, és a dir, que la informació que ens donava era més bé directa i no ens permetia la modificació ni l’ interacció dels usuaris, ni entre els usuaris.

Com bé hem comentat, avui dia aquesta s’ha convertit en bidireccional, ja que ens permeten la interacció en el contingut de les seves pàgines, ja siguin vídeos, imatges, textos... i a més a més a temps real on els usuaris poden interactuar entre ells.

La informació necessita ser processada, assimilada en aprenentatges útils per els propòsits de l’educació, ja que, aquest nou tipus de Web 2.0 permet nous rols tant als mestres, professors, com els mateixos alumnes. Han de ser capaços de treballar autònomament i d’una forma col•laboradora, ser crítics i creatius, l’expressió personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre, ... Per tant, d’aquesta manera, tant mestres com alumnes, poden elaborar materials tant de forma individual com de forma col•lectiva, i a més a més, poder-los compartir i poder rebre comentaris d’altres usuaris.

Treballar d’aquesta manera també permet als mestres i professors, entre altres professionals, la creació d’espais de reflexió sobre diferents temes, ajuda i elaborar i compartit recursos. Per tant, pel que fa a l’àmbit educatiu, la Web 2.0 es basa en un component social, una construcció de coneixement de forma col•laborativa a la que després la resta d’usuaris podran accedir.
Per poder dur a terme tot aquest treball, cal que en el centre educatiu, en aquest cas, hi podem trobar unes infraestructures bàsiques, com per exemple:
- Disposar d’una intranet educativa, ordinadors a disposició dels alumnes i amb connexió a Internet.
- Que els alumnes disposin d’aquestes aplicacions a casa.
- El docent haurà de tenir un equip al seu abast per poder realitzar i preparar les activitats.
- Disposar de recursos per poder accedir des de la biblioteca, centres oberts, zones amb Wi Fi...

No obstant, tant els alumnes com els mestres hauran de tenir unes competències mínimes per poder extreure el màxim partit i fer un bon ús.